Per Oatmilk
Traduït per Natytuka
De Wikimedia Commons.
Com a estudiant de geografia urbana que soc, volia escriure sobre un tema que connectés l’estudi de la llengua amb la geografia. Per aquest motiu, vaig pensar que seria interessant parlar de les maneres en què trobem la llengua a la ciutat i als espais públics. La llengua és pràcticament a tot arreu quan caminem, conduïm o anem en bicicleta: des de rètols i tanques publicitàries fins a cartells i grafits. La llengua està escrita per tot el carrer. L’estudi d’aquest fenomen i el seu significat per a nosaltres s’anomena «paisatge lingüístic» i té com a objectiu explorar i entendre millor les diverses maneres en què la llengua es mostra en públic i el seu simbolisme.
El paisatge lingüístic s’ha investigat especialment en contextos multilingües o en situacions de conflicte on l’ús de múltiples llengües, siguin oficials o no, pot revelar moltes coses sobre la comunitat local, la cultura o la política. Per exemple, s’han fet estudis en contextos en què la llengua nacional i la llengua local difereixen, com al País Basc, a Espanya, o com al Quebec, la part francòfona del Canadà. En aquestes regions s’estableixen legislacions per preservar la llengua local davant d’altres més generalitzades com ara el castellà o l’anglès i que obliguen a fer que tota la senyalització, i per tant la major part del paisatge lingüístic, estigui en la llengua minoritària.
Senyals en bretó i francès a la ciutat francesa Kemper, a la regió de Bretanya. De Wikimedia Commons.
El paisatge lingüístic també és una eina excel·lent per mostrar la diversitat lingüística en un context determinat. De vegades podem veure, en establiments com ara restaurants, botigues o centres de culte, llengües completament diferents de les que es parlen habitualment a la zona. Per aquesta raó, podem trobar restaurants amb aparadors en coreà o espanyol al mig d’una ciutat nord-americana, o senyals en crioll en territoris europeus d’ultramar tot i que la llengua oficial sigui una llengua europea (per exemple a Guadalupe o a Sint Maarten).
Botiga popular de menjar asiàtic al centre d’Amsterdam. De Maangchi's Korean Grocery Shopping Directory.
Aquest fenomen no només indica diversitat local, sinó que també pot succeir a causa de factors externs com el turisme. És molt comú veure rètols o anuncis escrits en xinès, espanyol o rus en zones turístiques com el centre d’Amsterdam o a París. Això es fa per atraure els grups més grans de visitants internacionals. Un altre factor extern que probablement heu experimentat és el poder cultural i la influència d’una llengua en particular. L’anglès és probablement l’exemple més evident, ja que es pot veure a tot arreu: en anuncis, logotips, pòsters de pel·lícules, etc.
El paisatge lingüístic és un fenomen global que pot proporcionar molta informació sobre un indret, la seva comunitat i la seva connexió amb altres llocs. Mostra el paper que tenen l’espai públic i les llengües en la nostra vida quotidiana. També és un mirall en constant canvi que reflecteix el pes de la llengua en les comunitats i la societat. La pròxima vegada que aneu a donar un tomb, pareu atenció a tot allò que podeu aprendre dels senyals del carrer. És possible que hi trobeu més informació de la que us imaginàveu en un element que sovint passa desapercebut.
Sobre Oatmilk
Persona queer francesa de vint-i-quatre anys que viu als Països Baixos des de fa uns anys. Actualment, és estudiant de màster de recerca en ciències socials i treballa a temps parcial com a barista mentre estudia neerlandès, bretó i turc. Li encanta jugar a videojocs, veure pel·lícules i llegir llibres de filosofia, sociologia o ciència-ficció.
Sobre Natytuka
Natytuka és una estudiant universitària que busca treballar en l’àmbit de la traducció jurídica o judicial, però que de moment s’està acabant de formar com a traductora professional. A banda de dominar el català, el castellà i l’anglès, també pot parlar en japonès i fa poc ha començat a aprendre romanès.