Per Jam Ham
Traduït per Natytuka
Entre els etimòlegs, és ben sabut que les persones prenen paraules d'altres llengües, canvien gradualment els significats de les expressions i fan altres modificacions en la seva llengua en funció de com s'organitza la seva societat i cultura.
Per exemple, prenem les paraules en anglès beef (vedella), pork (carn de porc), cow (vaca) i pig (porc). Beef i pork, que són els noms culinaris per a la carn de vaca i de porc, es van agafar del francès normand antic després del segle X, mentre que els pagesos d'Anglaterra van mantenir les paraules angleses cow i pig per referir-se al seu bestiar. Això reflecteix la demografia de les classes socials a la Gran Bretanya del segle XI, on l'aristocràcia parlava anglès normand i la classe baixa parlava una varietat més antiga de l'anglès.
Les paraules en diferents llengües també poden suggerir les històries recents de diversos grups culturals. En italià, per exemple, la paraula pomodoro (tomàquet) prové de pomo d’oro (poma d'or) probablement perquè a Itàlia es van importar primer els tomàquets grocs en comptes dels vermells.
Ara bé, els lingüistes històrics porten això d’utilitzar el llenguatge per desxifrar històries culturals a un altre nivell. Les paraules que conservem en la nostra llengua, així com la manera en què aquestes paraules es relacionen amb altres paraules d'altres llengües, poden il·luminar-nos sobre les normes culturals i tradicionals del passat!
Les Protollengües i el canvi lingüístic
Els lingüistes històrics creen sovint protollengües, reconstruccions lingüístiques dels avantpassats de les llengües. Com que les llengües habitualment evolucionen i es divergeixen mitjançant canvis sonors, els lingüistes busquen generalment correspondències sonores (semblances en els sons) per determinar quines llengües probablement descendeixen d’un mateix avantpassat. A partir d'aquí, els lingüistes poden fer reconstruccions aproximades d'aquests sons per crear el repertori sonor (els sons d'una llengua) d'una protollengua.
Vegem un exemple. A continuació es mostren les traduccions de la paraula «pare» en quatre llengües:
Anglès: father
Llatí: pater
Grec antic: πᾰτήρ (patḗr)
Sànscrit: पितृ (pitŕ)
En mirar aquestes quatre paraules, juntament amb les traduccions de «pare» en una varietat de llengües indoeuropees, podem dir que estan d'alguna manera relacionades. Avaluant quins canvis sonors podrien haver passat, els lingüistes històrics podrien determinar que «pare» en protoindoeuropeu, la llengua reconstruïda dels pobles protoindoeuropeus prehistòrics, podria haver estat ph₂tḗr.
Com que es considera que aquestes quatre paraules estan relacionades, les anomenem cognats. A més, sovint hi ha falsos cognats, és a dir, paraules que semblen cognats, però provenen de fonts diferents, com day en anglès i día en castellà. Les protollengües no són una excepció a l’hora de rebre préstecs lingüístics, així que els lingüistes remarquen amb freqüència ambigüitats en aquestes reconstruccions, ja que, de vegades, no tenim prou fonts per traçar una paraula fins als seus orígens.
Què ens diuen els cognats
Les paraules reconstruïdes, juntament amb l'evidència arqueològica, permeten als lingüistes històrics suposar una sèrie d'aspectes culturals dels pobles prehistòrics. Per exemple, si observem les paraules indoeuropees ǵr̥h₂nóm (gra) i gʷṓws (vaca) podem suposar que la societat d'aquell temps era principalment agrícola, amb paraules per al bestiar, per les eines agrícoles i per la vegetació domesticada. Molts termes masculins de parentiu en protoindoeuropeu i algunes altres paraules que denoten estructures socials suggereixen que la comunitat probablement era patriarcal i patrilineal.
Les paraules que es retenen també són, amb freqüència, de gran importància cultural per als pobles descendents. El protomalaiopolinesi, l'ancestre reconstruït de les llengües malaiopolinèsies com el tagàlog, el malai, el malgaix i el hawaià, conté moltes paraules reconstruïbles per a diverses espècies aquàtiques com ara bulan-bulan (saboga de la conca Indo-Pacífica), tiqaw (múl·lids), i *qutun (aprion virescens), fet que reflecteix les cultures marines que tenen molts parlants de llengües malaiopolinèsies avui dia.
Què ens diu el passat sobre el present
Entendre com evolucionen les llengües i com es mouen les paraules a través de diferents llengües revela una gran quantitat de matisos culturals. Les reconstruccions de protollengües ens poden revelar configuracions culturals i socials no documentades entre els pobles prehistòrics. Amb una anàlisi exhaustiva i una varietat de mètodes, els estudis sobre protollengües i l'evolució lingüística també ens permeten desenterrar les possibles relacions interculturals que els pobles prehistòrics van tenir amb altres en el seu temps.
L'ús d'alguns dels mètodes per analitzar les relacions entre llengües també pot ajudar-nos a descobrir els matisos culturals actuals, ja que se'ns proporciona molt més context sociocultural. Les paraules que fem servir avui ens poden dir molt sobre el nostre passat prehistòric, com es mostra en els exemples anteriors. Observar com les nostres llengües van evolucionar en el passat també ens diu com les llengües d'avui canvien i difereixen segons les societats, les cultures i les maneres d’organitzar-se actuals.
Què puc fer amb això?
A més de la recerca lingüística formal, qui vulgui aprendre una llengua també pot utilitzar això en el seu procés d'aprenentatge. Per exemple, identificar les relacions entre llengües pot ajudar a reconèixer cognats i, alhora, entendre el significat cultural d'algunes paraules. Nosaltres, però, tenim curiositat per saber com aplicaràs aquest coneixement al teu procés d'aprenentatge de llengües. Fes-nos saber què descobreixes al nostre servidor de Discord o a les xarxes socials!
Sobre Jam Ham
Filipí-americà de vint-i-dos anys, apassionat per l'antropologia lingüística, la sociolingüística i la lingüística històrica. Parla anglès i tagàlog, i actualment està aprenent francès. Li agrada fer senderisme, viatjar i algun dia li agradaria explorar altres països.
Sobre Natytuka
Natytuka és una estudiant universitària que busca treballar en l’àmbit de la traducció jurídica o judicial, però que de moment s’està acabant de formar com a traductora professional. A banda de dominar el català, el castellà i l’anglès, també pot parlar en japonès i fa poc ha començat a aprendre romanès.